La normativa de la nostra llengua ha sigut/és massa complexa, plena de dificultats innecessàries, poc pràctica i poc funcional per a una normalització lingüística en un context desfavorable de minorització. I no val argumentar que altres llengües ben potents tenen ortografies o gramàtiques igual o més complexes, perquè eixos idiomes no tenen la barrera afegida de la minorització i de no ser necessaris. Hem tingut (i seguim tenint l'ensenyament i en àmbits acadèmics i intel·lectuals) un model lingüístic massa artificiós i alié (o parcialment alié) a la parla valenciana en general, i massa allunyat de l'oralitat.
El valencià és fàcil 2, com el primer, reivindica la posada en valor de tot el nostre cabal lingüístic, el reconeixement de la unitat de la llengua, sense uniformismes ni centralismes despersonalitzadors. I, a banda dels aclariments lingüístics i la divulgació de les novetats normatives, per damunt de tot, vol contribuir a propostes per a fer un valencià normatiu més assimilable i practicable per a tota la ciutadania valencianoparlant i valencianoaprenent, per a aconseguir que d'ací a tres-cents anys, els nostres descendents continuen parlant i conreant en tots els àmbits esta comunicativa, dolça i bonica llengua.