Els vint-i-sis contes de Cançons d?amor i de pluja s?estructuren com un recital d?emocions i reflexions sobre la vulnerabilitat i els rituals més absurds de l?edat madura. Amb un estil precís i carregat d?intensitat, Sergi Pàmies reinterpreta els clixés del romanticisme arquetípic i les servituds de la hipocondria sentimental.
La prosa i el to, depurats i continguts, busquen
l?equilibri entre la causticitat, la vitalitat i la malenconia. Amb aquests instruments, Pàmies se submergeix en les aigües estancades de l?amor, la dependència de la memòria heretada, el dolor pels absents i el plaer d?escriure sense saber on és la frontera entre la invenció i l?autobiografia
