Sobre El seculòrum i la seculera
"El seculòrum i la seculera. Contes i acudits llicenciosos valencians de tradició oral" és un treball dedicat al folklore narratiu valencià que està vinculat a l’expressió del sexe. Té com a objectiu principal la posada en valor d’un subgènere que, tot i presentar encara una certa vigència en la tradició oral, en el context valencià, a diferència d’altres territoris, fins ara no havia estat recopilat i estudiat de manera monogràfica. Suposa una aportació a la rondallística valenciana, oferint, per una banda, una antologia d’un centenar de contes i acudits recopilats de la tradició oral. És el resultat d’un treball de camp dut a terme en diverses poblacions tant de l’àrea lingüística valenciana com castellana. Hi ha una sensibilització per reproduir els materials orals a través de transcripcions fidels perquè tinguen validesa alhora com a documents etnogràfics i com a testimonis d’un patrimoni lingüístic. Per altra banda, en el treball s’ofereix un estudi introductori per a entendre aspectes relacionats amb els relats quant a textos literaris, com ara, els recursos humorístics en què es basen, o referits al seu context, per exemple, les fonts i els àmbits en què es difongueren. Així mateix, en l’estudi es fa una proposta de classificació dels materials seguint l’índex de tipus rondallístics The Types of International Folktales.
Sobre Joan Lluís Monjo i Mascaró
El 1993 es llicencià en Filologia Catalana a la Universitat de València i en Filologia Occitana a la Universitat Paul Valéry de Montpeller. El 2021 es doctorà a la Universitat d’Alacant amb la tesi El patrimoni rondallístic de Tàrbena, recopilació, classificació i estudi, que obtingué una menció honorífica en els premis Sant Jordi 2023 de l’IEC.
És professor de secundària en el CFPA Paulo Freire (Alacant). Les seues línies de recerca han estat la dialectologia, la història i la cultura popular, que s’han manifestat en diversos articles i llibres. En el camp de la dialectologia destaca El parlar de Guardamar (2004) (juntament amb Vicent Beltran i Vicent J. Pérez), i els treballs per a la salvaguarda del parlar tarbener Jo també parla de sa (2020) i Parlar de sa. El llegat mallorquí a la Marina (2021), com a coordinador, que obtingué el Premi Joan Lluís Vives a l’Edició Universitària 2022 en ciències socials, arts i humanitats.
Dins del camp de la història assenyalarem els treballs dedicats a la presència balear en el repoblament valencià, com Per poblar lo regne de Valèntia... L’emigració mallorquina al País Valencià en el segle XVII (2002), juntament amb Antoni Mas, i a l’emigració valenciana a Algèria, com Els valencians d’Algèria (1830-1962). Memòria i patrimoni d’una comunitat emigrada (2007), juntament amb Àngela R. Menages, que obtingué el 8è Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular. En el camp del folklore ressaltem Ja plora la nyora. La tradició musical i etnoliterària de Guardamar del Segura (2007), com a membre del Grup Alacant, i El cançoner de Tàrbena, recopilació i estudi lingüístic (200