En aquests tretze contes, escrits entre 1945 i el 1952, i publicats pòstumament el 1970, la desbordant imaginació del ja mític Boris Vian sembla no tenir límits: des del llop vegetarià que viu tranquil·lament a la rodalia de París i que, després de ser mossegat per un mag maligne, es converteix en home cada lluna plena i baixa a Montmartre per gaudir de les oportunitats de la nit, fins a la màquina que llegeix llibres i que, després d'empassar-se uns quants poemaris, s'embranca a galantejar amb jovenetes. També hi trobareu pispes, suïcides, enamorats i ximples de tota mena, tota una fauna més que pintoresca que a Vian li serveix per crear situacions hilarants i paradoxals, que ens conviden a assaborir intensament la vida fins a l'últim glop.